Teòricament els vins de la terra se situen en esglaó per sota dels vins que s'integren dins de les Denominacions d'Origen i equivalen als vins de “pays” francesos, pioners en l' impuls d'aquest estatus. A Espanya tanmateix s'han produït alguns fenòmens propis . Per exemple, el fet que la designació Vins de la Terra no sigui sempre un final en si mateix sinó que s'utilitzi com a trampolí per assolir la categoria anhelada de DG. I d'altra banda, com ha ocorregut en altres països europeus, que molts d'elaboradors hagin preferit optar per aquest tipus d'associacions amb reglamentacions menys severes per elaborar els seus vins amb major llibertat. I per això en aquesta secció hi hagi una mica de tot: des de grans vins a d'altres mes simples i corrents. Però el gran sac sense fons que són aquests vins també és un excel•lent camp de proves per accedir a sabors diferents i peculiars, i a varietats d'àmbit local o regional. La nova llei del vi manté la categorització dels vins de la terra, però estableix un esglaó intermedi entre aquests i els vins amb DG. Són els denominats "vins de qualitat amb indicació geogràfica", que són una avantsala prèvia a la DG. en la que la zona en qüestió haurà de romandre un mínim de cinc anys. En virtut dels tasts realitzats per a aquest apartat, es nota un progressiu augment de la qualitat d'aquests vins i un temor menor per part de les bodegues a integrar-se a aquestes associacions.