El vi ( Vinum, en llatí) és un licor alcohòlic que s'obté del suc del raïm espremut i fermentat.
El cert és que no hi ha consens en els orígens del cep. Hi ha els qui sostenen que són a l'Àsia Central, mentre d'altres asseguren que el seu origen és europeu, on ja ni havia en les èpoques terciària i quaternària.
El que és clar, és que el vi era conegut tots els pobles antics, des de l'Índia, passant per Egipte fins a la Gal·lia i Espanya. La revelació del procés d'aquesta elaboració s'atribueix a Osiris, entre els egipcis, i a Dionisios, entre els grecs.
Per la seva part els hebreus afirmen que va ser Noé el primer en conrear el cep i el vi ha ocupat entre ells un lloc preeminent en els seus ritus i costums, així com a les festes dels primitius grecs i romans.
Els xinesos van ser bons coneixedors en l'art de fermentar el most del raïm i els primers en reglamentar-ho. Imaginar que l'any 2285 a.C. un home va ser castigat per barrejar vi de raïm amb licor d'arròs...
Cap al segle XVI, la vinicultura es practicava àmpliament a França. En aquell temps, aquest país europeu era un dels majors productors. Però tenia problemes. Calia buscar la forma d'evitar que la fermentació secundària, produïda al vi de Champagne després d'embotellament, explotés. El tap fins llavors utilitzat era format per teixit de llana i lacre.
Va ser el monjo Dom Perignon (1638-1715) que va introduïr la utilització del suro, tècnica que havia après dels espanyols, i una ampolla més gruixuda. Amb això, la segona fermentació va poder desenvolupar-se, donant origen al champagne.
Va ser llavors quan el monjo va pronunciar les seves conegudes paraules: " " Vennez vite mes fréres, je bois des étolies! " (" Veniu ràpids germans, estic bevent estrelles! ")